El meu cunyat -ajudant- i la seva dona han vingut tres dies a Barcelona perquè han muntat la seva paradeta d'encens a la Fira de la Terra (el cartell d'enguany diu, entre altres coses: Txernòbil. 25 anys. Mai més!! El devien dissenyar abans del tsunami del Japó).
Aquesta tarda hem baixat a veure'ls i a passejar per la fira. Sense entrar-hi a fons, tal com surt, hi ha sobretot tres aspectes que sempre em criden l'atenció d'aquesta passejada que fa anys que faig: la vitalitat i el bon ambient dels participants, tant la de la gent de les parades com la dels visitants; el microcosmos: quantitats de tipus, en el sentit costumista del terme, que formen una humanitat especial, pròpia de la trobada, diversos però semblants; en tercer lloc, m'encanten els colors, la inabastable gama de colors. Podria afegir que estic segur que la majoria no té idea que dintre de dues hores jugaran el Madrid i el Barça, i això, ni que sigui per un moment, reconforta.
Com ha anat a València? Ningú no en parla. Relaxació total i inutilitat de paraules per descriure-la. I al parc de la Ciutadella, constatació que la tarongina ja escampa l'aroma i que la lluna sobrepassa la capella castrense mentre les cigonyes la circumvolen.
Aquesta tarda hem baixat a veure'ls i a passejar per la fira. Sense entrar-hi a fons, tal com surt, hi ha sobretot tres aspectes que sempre em criden l'atenció d'aquesta passejada que fa anys que faig: la vitalitat i el bon ambient dels participants, tant la de la gent de les parades com la dels visitants; el microcosmos: quantitats de tipus, en el sentit costumista del terme, que formen una humanitat especial, pròpia de la trobada, diversos però semblants; en tercer lloc, m'encanten els colors, la inabastable gama de colors. Podria afegir que estic segur que la majoria no té idea que dintre de dues hores jugaran el Madrid i el Barça, i això, ni que sigui per un moment, reconforta.
Com ha anat a València? Ningú no en parla. Relaxació total i inutilitat de paraules per descriure-la. I al parc de la Ciutadella, constatació que la tarongina ja escampa l'aroma i que la lluna sobrepassa la capella castrense mentre les cigonyes la circumvolen.
Quin plaer...aquesta vida alternativa hauria de poder fer jo...
ResponEliminaLa pots fer, zel, ho saps. Només és qüestió de convenciment i voluntat :-)
ResponEliminano és tan fàcil, és més fàcil no fer res. Per cert i a tomb d'olors, diumenge passat vaig anar a collir roselles (enghuany n'hi ha motíssimes) i també romaní, per un ungüent que es fa el meu pare pels cops, i que agradable es l'olor del romaní.
ResponEliminaAra tinc un dubte, quan dius tarongina a quina planta et refereixes, a la tarongina(melissa) o a la tarongina (flor de taronger).
ResponEliminaVes quins dubtes de bon matí!
M´agrada tafanejar per les fires, ahir ja em van enxampar en una. Em pensava que olorant encens ja en tindria prou, però vaig tornar cap a casa amb una coca i amb mig quilo d´arròs aromatitzat.
Una bona manera de passar el dia! curiós, jo també m'he preguntat el mateix que País Secret (tarongina flor de taronger o melissa?) `
ResponElimina:D
Que bé que encara es facin remeis casolans, Francesc. I que, a més, deuen servir. Les roselles són papaveràcies, és a dir, que deuen fer una substància semblant a l'opi. A veure si aquest dies faig una volta per la muntanya, en el meu cas a la cerca de timó.
ResponEliminaLa meva tarongina, A., la del parc de la Ciutadella, és la dels tarongers que vaig olorar durant nou anys i que després es convertia en melmelada amarga.
Això de les fires ja és així, comences amb un passeig lleuger d'equipatge i acabes... Arròs aromatitzat?
Només unes hores, Montse, les que portaven al crepuscle. Després, el Barça, decebedor de resultat.
Ah, ja li dic a l'A., flor de taronger, és clar.
Sí, uns pots d´arròs que venen per fer risotto amb els ingredients liofil·litzats ( bolets, verdures, olives, espàrrecs, herbetes...). Només cal fer un sofregit de ceba, vi blanc i una mica de parmesà, i ja tens sopar un dia que no saps què fer o que se´t presenta algú d´imprevist. Tot natural, això sí, i de qualitat, l´arròs també.
ResponElimina