5.5.12
moment en verd
Hi ha moments en què t'abelleix una pausa, un descans en algun espai de sempre. No cal que sigui un lloc sense soroll i gent, només busques un indret conegut i t'abstraus completament. Prescindeixes de tot color que no sigui el verd de la natura que coneixes. Que hi fa que el verd no sigui d'oliveres, de garrofers, d'arrossars, de vinyes o cirerers? En el verd puges i baixes i et transportes, i hi veus el que vols malgrat les aparences falses i les realitats dels altres.
Necessites natura urgentment
ResponEliminaJo el veig sempre i per tot arreu, sigui on sigui... és el meu color preferit!
ResponEliminaJo l´he vist avui dins una tavella de fava, recolzada en una paret de pedra on hi repicava el sol de ple.
ResponEliminaUn verd tendre i provocador.
No te´l canvio ;-)
que bo, miquel :)
ResponEliminaa vegades tens unes sortides... :)
m'encantes.
No puc fer res més que donar-te la raó, Francesc.
ResponEliminaI un dels meus, Violette, ja veus fins a quin punt a vegades eclipsa tots els altres.
No saps la ràbia que et tinc de tant en tant, A. :-)
Encantadora iruna, que més voldria jo que tenir més sortides en verd ;-)
Sempre podem negociar...deixant la ràbia de banda ;-)
ResponEliminaEl verd argentat dels olivars, el verd intens dels garrofers, el verd misteriós del riu, el verd tendre dels ametllers...tria i remena, que t´estan esperant!
Ah, si fos tan fàcil negociar, A., però ja saps que la meua ràbia és retòrica :-)
ResponElimina