Quan l'ascensor sobrepassa el primer pis descobrim la nostra mútua afició al Barça. La conversa , de menys de vint segons, es torna intensa fins que obro la porta, tres pisos més amunt; ell continua un pis més. Fa més de vint-i-cinc anys que ens coneixem i encara no havíem arribat a intimitats tan profundes; no, menteixo, oblidava que fa cosa d'un mes vam compartir superficialment pensaments estelats.
Ara, quan ens tornem a trobar trenta segons, o una mica més si la conversa ho exigeix i deixem oberta la porta de l'ascensor, dividirem els nostres coneixements de variacions infinites sobre l'estat del temps amb les inacabables possibilitats de l'equip que seguim; potser també direm alguna cosa sobre els vents que mouen l'estelada.
Com que ja hem agafat confiança, segurament que d'aquí vint o vint-i-cinc anys m'atreveixi a demanar-li -potser m'ho ofereixi ell- de pujar a casa seua a mirar un partit del Barça al seu canal de pagament. Sobre si hi haurà a la saleta una estelada o una quadribarrada simple, no m'atreveixo a pronosticar.
Sembla mentida com a ciutat podeu viure a pocs metres de persones i no saber-ne res, o gairebé. Ho trobo fascinant i rar.
ResponEliminaBé, els indrets rurals també tenen coses rares, al poble del meu pare els parents que hi vivien no es 'veien' mai i recordo la novel·la El disputado voto del señor Cayo on en un poble els dos que viuen no es parlen, a ciutat hi ha moltes variables, depèn. No tot és tan blanc o negre, que ja he protestat més d'una vegada dels tòpics sobre inhumans barcelonins associats, ep.
ResponElimina:) no se sap mai...
ResponEliminaÉs fascinant, clidice. Estimulant, pertorbador o patètic, segons com i quan es miri.
ResponEliminaÉs clar que hi ha molts matisos, Júlia, en ciutats i pobles (també hauríem de parlar de les mides de les poblacions). En tot cas, per dir una circumstància, als pobles en que tothom més o menys es veu, la ignòrància mútua total sol ser una tria precedida d'un cert coneixement de vides i miracles; a la ciutat, no cal.
Ja t'ho explicaré, carme :-)
Miquel, aquests llocs comuns sobre pobles i ciutats potser eren veritat o mitja veritat fa anys, que tampoc, avui, amb tanta urbanització i amb la facilitat de les comunicacions crec que a la majoria d'indrets tot ha canviat molt i hi ha moltes variables, al menys per la meva pròpia experiència a un lloc i l'altre, que no vol dir res, per altra banda.
ResponEliminaÉs clar que ha canviat molt, Júlia, però al menys al meu poble tothom es continua creuant molt pel carrer i compartint botigues i celebracions... El nombre de gent de la col·lectivitat continua sent important, més a l'hivern que a l'estiu.
ResponElimina