La veritat és que avui dubtava entre
escriure alguna bagatel·la sobre el futbol o sobre les eleccions
gregues. Sobre les eleccions, ja tenia una frase de Σαμαράς en
conèixer els resultats, però referint-se a la seua etapa: Hem
tornat el prestigi a Grècia... Sobre els futbolistes, les citacions
eren pràcticament infinites. Mentrestant, però, he vist El convidat
d'avui. Al final, sortia un llibre que llegia Jaume Marsé: Cuentos,
de Rubén Darío, de la mítica Austral. Qui llegeix encara Rubén
Darío? I encara menys els seus contes... I no és en els seus
contes, i els seus poemes, on també es pot trobar la veritat de les mil
cares i les músiques inacabables?
¡Amigo!
El cielo está opaco, el aire frío, el día triste. Un cuento
alegre... así como para distraer las brumosas y grises melancolías,
helo aquí: ...
Rubén Darío: "El rey burgués.
Cuento alegre."
Avui, ara, em sembla
innecessari buscar altres veritats. Imagino que encara estic tocat
per la tramuntana.
Fa alguns anys quan encara treballava una mestra més gran que jo i jo mateixa li recitàvem a l'hora de dinar fragments de Ruben Darío a una de jove, no tenia ni idea de qui era i va acabar per comprar-se'n uns quants llibres.
ResponEliminajo si que el llegia al Ruben... alló de "Margarita esta linda la mar y el viento".
ResponEliminaPer cert acabo de veure que no se que tenia al meu bloc i no rebia cap comentari... gràcies per les teves felicitacions !!! i visites.
Júlia, Rubén, té, a part d'altres qualitats, una música excel·lent que no sé si ja recorda gaire gent.
ResponElimina... lleva esencia sutil de azahar...
Em pensava que tenies el bloc ben dominat, jaka :-)