1.1.15

pausa i tanko


M'agafa el canvi d'any mig despistat, cinc minuts endarrerit -o cinc minuts avançat, que la inconsistència del temps encara em supera-, mentre miro de tancar el vell i d'entrar en el nou. Faig provatures d'aspirant a poeta casolà:

Un any que passa,
ja som al 2015:
corre la vida. (així és la vida)
Agafa cada dia
i fes teues les hores (i omple'l de desitjos)


Decididament, els dos darrers versos m'han sortit un pèl eròtics, o potser només el darrer, amb certa tendència a la promiscuïtat. La meua relació amb el temps, en qualsevol de les seues manifestacions, no és senzilla. Continuo la pausa.


a

5 comentaris:

  1. Francesc Puigcarbó6:42 a. m.

    ja ho diu la dita: qui dia passa, any empeny.

    HAIKU

    S'acaba un any
    i en comença un altre,
    igual o pitjor.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas1:05 p. m.

    Molt bon any, Miquel, ple de desitjos, ja m'agrada...

    Com els desitjos
    que a voltes se'ns escapen
    ens fuig el temps.

    El canvi d'any
    És obrir una finestra
    Versl horitzó.

    ResponElimina
  3. jaka7:22 p. m.

    Bon any Miquel!!!
    Abraçades,

    ResponElimina
  4. iruna10:43 p. m.

    seguint lo fil del teu erotisme, què et sembla si al tercer vers li afegim "corre la vida. corre't..."? :)

    bon any, miquel ;)

    ResponElimina
  5. miquel2:52 a. m.

    No et veig gaire optimista, Francesc.

    Molt bon any, Carme. El temps que fuig, sí, però les finestres sempre obertes :-)

    Bon any, jaka. Besades.

    Ei, iruna, veig que el nou any t'agafa en forma ;-)
    Bon any!

    ResponElimina