futur incert

Les pors, sempre les pors. Pors des de dins i pors des de fora. Pors econòmiques basades en la moneda, el paper i el plàstic: dins o fora de l'euro? Com si la qüestió fossin les mides o els aliatges. Pors tel·lúriques: fora o dins d'Europa? Com si Europa fos alguna cosa més que el territori i les gents qui hi viuen. De fet, els grecs, si els fan -fem? (farem un referèndum als diversos estats per decidir?)- fora, tenen tot el dret a dir que ells són Europa i que la resta del territori ha quedat aïllat: bàrbars!

Que curiosa la por, que és basa en una percepció de perill, real o imaginari, sempre en el futur. Si el futur no existeix i qualsevol planificació de l'esdevenidor és una mera aproximació, per què tanta por al futur? No s'hi pot fer res, la concepció de futur és inherent a la condició humana i els poderosos juguen amb la por al futur dels altres, amb un futur planificat cada dia més incert. Quanta por deuen tenir els qui governen i els qui governen els qui governen que els governats arribi un dia que perdin les pors... Però, què seríem sense futur?