18.3.17

dimissió


Suposo que si m'hagués trobat en qualsevol carrer l'autobús transfòbic (sic), m'hagués produït certa curiositat que de cap manera s'hagués convertit en un post; ara, en canvi, després d'haver-lo vist en els mitjans, he encetat aquestes línies que s'acaben aquí: ni uns ni tampoc els altres.

8 comentaris:

  1. Berlanga en estat pur, això és l'autobús.

    ResponElimina
  2. Entenc que estàs condemnant els uns i els altres. No estic gens d'acord. Poden fallar les maneres dels que s'hi oposaven, però el missatge del bus és perjudicial (i biològicament mentider); aquí no s'hi val la llibertat d'expressió.

    ResponElimina
  3. ELS FANATISME RELIGIOSOS,TOTS,SON MENTIDERS. PERO TANS ESGARRIPS CREC QUE ELS PUBLICITAN.

    ResponElimina
  4. L'autobús i tot el que l'envolta, Francesc.

    T'entenc, Allau, però em reafirmo. L'autobús, a mi, em sembla menys inic que la seua publicitat i les reaccions que suscita; reaccions permeses i fins i tot estimulades. Si hi ha una "flotilla" d'autobusos en tornaré a parlar. De mentides, avui no toca.

    Amén, Oliva.

    ResponElimina
  5. Mai s’hauria pensat aquella gent que li farien tanta publicitat

    ResponElimina
  6. Ho pots ven dir, pons. Un triomf que els ha suposat petits inconvenients.

    ResponElimina
  7. Si no haguessin fet tant de rebombori, quan ens preguntessin per l'autobús, tots hauríem contestat:

    Quin autobús?

    ResponElimina
  8. Gran veritat, amiga Cornèlia

    ResponElimina