audiopost efímer reciclat

Les dotze són tocades ja fa estona. És l’hora de reciclar el post. Fora la veu, que va sorprendre la mar, que ja la coneix sense virtualitat, i jo la seva. Que quedi la lletra. No la meva lletra circumstancial sinó la de Ferrater, que va descobrir en ramon –i que potser el propi ramon va ampliar-, i amb la qual s’identifica, ni que sigui una mica, l’albert. Descobrim una mica del que hi havia a joseparnau, que continua fent país a Irlanda i a qui voldríem més proper. Diguem-li a tros de quoniam que ja no sóc exemple, tot i que potser algun altre cop hi tornaré.

Llegim a poc a poc a en Gabriel –força de Déu-, que ens va abandonar quan va voler perquè en tenia la voluntat, sense comptar amb nosaltres Aquest Gabriel que sempre ens donava una esperança. Què difícil és el seu ofici i que bé el feia.


Neci, per què voldries
aprendre de plorar?
Ella encara vacil·la,
se li decanta el cap,
el món et roda i vibra
com, cadent averany,
la baldufa moria
quan sabies plorar.
Si s’allunya i no et mira,
si t’és advers l’instant,
de plorar què en trauries?
si et sent, neci, riurà.
I avui sabies riure,
però el riure, plombat
com un cos mort, et llisca
aigua endins, per instants.
Capbussa’t, neci. Via.
Nas i orelles amb sang,
cobra el riure. Si es gira,
riu, i potser riurà.

P. S. Que curiós, això de les transformacions. Ahir, a dos quarts de dues de la matinada, aquest post s'anunciava a catapings i avui, a dos quarts de deu, havia desaparegut l'anunci. Dec tenir alguna quota sense pagar? A veure ... Doncs no, no s'accepta l'anunci. Deu tenir-hi alguna cosa a veure això que em trobo al compatador:
2005-08-29 09:20:41 62.57.138.164 http://www.catapings.com/proves/?esborrar=357 ?