Va, tinc ganes de guerra, deixarem el vi blanc. Reivindico una altra vegada Els Pavesos -i a Fuster, és clar-. Us podia posar la versió de King Africa o Los endemoniados, però cal anar als orígens, o gairebé, vale?. I visca Sant Miquel -me'n bec una amb tap de rosca-, assote de dimonis i endimoniats!
Powered by Castpost
ohhhh!!! en primer lloc, bon profit, que bó! (suposo que és la salsa que vas recomanar un dia oi?)
ResponEliminai home pere, tu que ets home subtil hauràs trobat les set diferències entre els teus pavesos i la versió xapussera de la san miguel... !!
a mi la teva versió m'ha fet sentir l'aire calent de les festes d'agost, i tota la parafernalia que les envoltava... el ximpum-ximpum m'encanta!!
gràcies per reconciliar-me amb el pobre paquito ;)
Ei, Hannab, veig que t'ha agradat el meu post subtilment dedicat. Ja és una mica això que expliques aquesta versió.
ResponEliminaÉs que ofendre "Paquito" i la meva cervesa preferida...
(Sí, el plat és, més o menys, el que tu dius)
Ostres, qué bó!!!
ResponEliminaPerò el paquitoooouu no puc amb ell, pot més que jo. Total, que m'he passat a la Heineken (possiblement la...).
Com n'ets d'influenciable, xurri, uns segons de publicitat i els fas cas. Un error el pot cometre qualsevol, encara que duri setmanes. Jo, ja ho veus, em mantinc fidel, encara que dissabtes, diumenges i festius opto per una Löwenbräu de mig litre (ai, que no em podré posar el banyador!)
ResponElimina