Després de la de Verdaguer, la majoria d’odes a Barcelona que conec tenen, en més o menys mesura, tons crepusculars. En voldria reproduir alguna de les llargues, però no són hores. Em conformo amb Brossa, que ja és prou:
Dues clarors.
Crepuscle.
Barcelona.
Sembla el títol de la peli del gudi alen. a que sí?
ResponEliminaEn gudi també és una mica, només una mica, eh, brossià :-)
ResponElimina