21.7.09
Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - Barcelona, 21 de juliol de 1994)
Juguen les blanques amb la vida i les negres amb la mort. Ja es veia venir... Però en el joc convencional hi ha més peces, i cartes, fins i tot daus i fitxes que fan de mal definir. Obren les blanques, i les altres, amb ics moviments, fan mat (o dòmino, o pòquer, o el que sigui). Amb quantes jugades?
Els aniversaris de naixement i mort d´un autor serveixen per fer memòria de la seva obra.
ResponEliminaEls contes d´en Pere Calders són magistrals
és més divertit escampar les peces sobre el llit! ...i molt més còmode...
ResponEliminaon vas a parar!
petons juganers!
t'he seguit la veta, tot i que tu has estat més original :)
ResponEliminael mestre
ResponEliminam'ha agradat més la part que està del dret que la que està del revés :-)
ResponEliminaVet aquí el primer conte d'ell que em vaig llegir: http://www.xtec.es/~evicioso/garrotxa/invasio.htm
ResponEliminaM'encanta :)
Amb totes les jugades possibles. Tot i que al final, sempre toca perdre...
ResponEliminaÉs veritat, heura; encara que en el cas de Calders hem de suposar que no ens cal recordar naixement i mort per coninuar gaudint-lo.
ResponEliminaTot el que es fa al llit és divertit, gatot... Bé, potser no tot.
Ei, Clidice, el més original sempre és Calders ;-)
Sense dubte, Jesús. Encara que jo sóc gran admirador del seu deixeble Moncada.
És clar, kika, però no hi podem fer res per desviar la solució.
Bé, Laie, en realitat no és un conte sinó una constatació fidel de la realitat, ho sé :-)
Més que perdre, Trini, és que ja sabem el final; la gràcia és apostar sobre quina variant ens tocarà, que no sé, si tot plegat, és gran cosa.