15.2.11

poesia xinesa



Algú escriuria un poema a partir d'aquesta imatge? Potser caldria començar pel poema i després convertir-lo en imatge?

9 comentaris:

  1. No li són sobreres les paraules? La trobo tan bella :)

    ResponElimina
  2. No et descuidis d'una música convenient al moment.
    Ja en els difícils temps de Wang Wei -poeta fundador del que entenem com pintura xinesa-, els poetes pintaven, escrivien, i anaven pel món en companyia dels seus instruments.

    ResponElimina
  3. Es una broma, però ara m'ha vingut al cap alló de "tanta son tinc a les cinc que a les cinc tinc son"...

    La imatge dona molta pau.
    :)

    ResponElimina
  4. Una intentona haikera. Impossible superar la imatge!!!

    Junques d'estany
    rebran en solitud
    l'ànec nevat.

    ResponElimina
  5. De deixondir-se
    vora un llac imaginat.
    Tot és en calma.

    ResponElimina
  6. Realment ho és Clidice. Encara que les parauels, en aquest cas, van ser anteriors, però potser la imatge real encara va ser abans :-)

    Girbén, gràcies per l'aclariment històric; jo en sé ben poca cosa de la poesia d'aquesta època.
    Bé, la música l'he posat posteriorment, al menys una música.

    Els teus coneixements del xinès m'aclaparen, jaka ;-)
    Pau i silitud o aïllament al mateix temps. El poema ho confirma.

    Un bon intent, Iris. Aquestes imatges sempre inspiren, no?

    Sí, sí, Francesc, sensació de calma, com a conclusió

    ResponElimina
  7. aigua i aire, unitat;
    la solquen callades
    ànimes recollides.

    ResponElimina
  8. En l'aigua quieta
    que solquen les ànimes,
    tots els misteris.

    :-)

    ResponElimina