Diria que hi ha dues percepcions aquí, la poètica ( potser estàs una mica empatxat de Salvat)i la pràctica ( Pere, que ara toca florir orquídies i no lilàs!).
Ostres, A., tinc les orquídies que van florint. Qulsevol moment té les ensanyaré, però ja t'aviso que són modestes. Ei, aquesta és una conversa privada que vaig sentir per casualitat, jo sóc inocent.
Massa literatura, vaja.
ResponEliminaDiria que hi ha dues percepcions aquí, la poètica ( potser estàs una mica empatxat de Salvat)i la pràctica ( Pere, que ara toca florir orquídies i no lilàs!).
ResponEliminaLlàstima, jo t´hagués entès al vol ;-)
O massa poca per part seva... ;-)
ResponEliminaL'esperit líric topa, moltes vegades, amb el pragmàtic, és el pa que s'hi dóna.
ResponEliminaFins i tot per a ser tendre s'ha de tenir bona memòria i estar adequadament documentat! buf! buf!
ResponEliminaQuan la meva filla va fer 15 anys, vaig triar justament aquest tros de vers com a motiu del seu pastís d'aniversari. Entrenyable!!
ResponElimina...a partir d'aquí es pot dir -si degenera- allò de "ets un cardo!...i un cardo borriqueru", du-ua-ua...que cantava la Trinca.
ResponEliminaCafeter
O massa poca, Júlia. Depèn de la perspectiva.
ResponEliminaJa veus, kika :-)
Sí, Clidice, però jo em pensava que els oposats, a vegades, s'atrauen.
Et fixes, Arati, quantes complicacions ens porta la (in)cultura?
Anònim, és un vers que esclata, realment.
En floristeria, cafeter, tot es permet, fins i tot les hibridacions.
Ostres, A., tinc les orquídies que van florint. Qulsevol moment té les ensanyaré, però ja t'aviso que són modestes.
ResponEliminaEi, aquesta és una conversa privada que vaig sentir per casualitat, jo sóc inocent.
I és que hi ha gent que no perdona, Rita. :-)