Aquesta nit no escric ni llegeixo, escolto música. En la platina giren discos vells. L'agulla recull les imperfeccions del vinil tractat amb poca cura. Transformo els solcs negres amb volàtil i misteriós mp3 a través de GoldWave. L'ornamento una mica amb Windows Movie Maker. El guardo. El pujo a YouTube, però se'm diu que té massa durada. Faig un segon intent de 14' 59''. Em sap greu escuar Reprise. Escolto el resultat. Continua semblant-me una música magnífica. Ara l'inclouré al post, per compartir, o no. Abans d'anar a dormir potser la tornaré a escoltar. Recordaré els somnis? En tindré?
A tu no et sembla que el vinil sona millor, tot com més equilibrat? O és només un "efecte romàntic"? Bona la cançó!
ResponEliminaMolts grups i cantants d'ara haurien de fer un curset de música d'aquests anys.
ResponEliminaAlguna cosa té el vinil, quan es recupera i revaloritza constantment.
Segur que sí, C., encara que el meu equip -anomenar-lo aixi és estaordinàriament generós- i els meus discos no estan en el seu millor moment.
ResponEliminaQuina cançó, de totes?:-)
Completament d'acord, Júlia. Encara que també és veritat que d'altres passen amb nota.
Té, també, una mica de fetitxisme.