A vegades, sobretot
llegint poesia o prosa poètica, però també altres gèneres escrits
per aficionats o professionals, tinc la sensació de ser testimoni
d'una evacuació impúdica de diarrea sentimental. Jo mateix,
modestament, penso que col·laboro en la creació i l'expansió
d'aquest material que a l'estiu -qüestions de climatologia i de
canvi d'aigües- es procliu a notar-se més.
Compte, que no se'm malinterpreti, no tinc res contra els sentiments, al contrari. Ho dic de cor.
ResponEliminaPodria ser molt bé que ho diguéssis per mi, entre altres. Tens raó, molta raó :-)
Ara em faré un menú a base d' arròs, poma i pastanaga, a veure que...
( tu ja pots menjar gelats i coses ben fredes, amb el post anterior t' has carregat qualsevol bacteri o virus emprenyador. Impagable el banyador, el barret i l' escrit. Felicitats.
Ai, A., que ets una provocadora :-)
ResponEliminaDe fet el post és un autorecordatori en bona part, que no sempre tinc prou present, qüestió de temperaments, suposo.
Desenganya't, el menú que proposes pot servir per un dia o dos, però és avorrit i al final el cos demana més marxa. Jo sóc partidari de menjar ben variat i si alguna vegada ho faig excessivament, mala sort.
(Gràcies, A. I mira que no he insinuat l'aventura del gelat de mandarina de quatre carrers més avall del lloc on vaig veure el panamà :-)