Al llarg del temps he seguit amb
interès la trajectòria dialèctica de Carod. El seu discurs,
compartit o no, mai no m'ha ensopit, ni quan contenia uns excessos
d'egolatria a penes dissimulats que no reconeixien altre déu o
diable que ell mateix. Ara, en aquest retir daurat, en aquesta grisor
de la llunyania de les primeres files, la seua verbositat excessiva i
irreflexiva torna a demanar un protagonisme que no li pertany. A què toca això del 5 %? Ai, la desmesura dels qui no s'acontenten amb el
que tenen i volen recuperar el que no tindran. I encara les mitges paraules tan pròpies dels polítics amb el do d'omnisciència.
Tot plegat, una mica el patetisme del destemps.
els polítics com els artistes de teiatru necessiten del calor del públic, no suporten l'oblit, i Carod que és d'aquells que treballar, treballar, el que es diu treballar no ho fa fet mai, necessita alimentar la seva vanitat per sortir als diaris i que es parli d'ell. M'és igual el 3% el 5% o el 7%, la obscenitat és el %, i la bestiesa dir-ho ara.
ResponEliminaDoncs això, Francesc.
ResponElimina