Imagino un dissabte al vespre.
Barcelona. Algú entra al Liceu, ha anat a veure Candide. En una
altre punt de la ciutat, més amunt, més o menys a la mateixa hora,
algú ha decidit veure King of Peking als Cinemes Girona. Més tard,
o potser un altre dia, que al dissabte no li sobren les hores, un i
altre, el de la Rambla i el del carrer de Girona, intercanvien llocs.
Mai no es trobaran i mai no sabran quin espectacle ha resultat més
satisfactori a un i altre. Algú, des de fora de la història, pot
pensar què tenen en comú Candide i King of Peking. Si jo fos
narrador, començaria a construir aquesta història i em reservaria,
com a mínim, dos desenllaços. Mentrestant em miro el tràiler de la
pel·lícula i recupero un Bernstein ja gran ballant la seua
obertura.
A vegades penso que jo podria viure
d'obertures i de tràilers, de principis i de resums, que després
les coses es compliquen o perden força i qui sap com acabaran.
