Pereguntava l'altre dia un amic per
boca de la seua dona a la Joana si em passava res, que escrivia molt
poc. Res especial, de fet. En aquesta meua desídia tenen a veure
fonamentalment dos factors; en primer lloc, que passo dies fora de
Barcelona, desconnectat d'internet, cosa que té avantatges i
inconvenients; en segon lloc, que una vegada aquí, o bé ocupo el
temps en altres activitats a les hores que escrivia, o no em sedueixen
prou els temes que se m'acudeixen, o que, pensat i més o menys
embastat el tema en la ment, em fa mandra desenvolupar-lo per
escrit en un seguit de paràgrafs que sé -em conec- que seran
excessius. En definitiva, i ben pensat, alguna cosa em deu passar.
Ja posats a no dir res, esmentaré,
però quedarà simplement així, com una marca per recordar el dia,
la declaració de Junts pel Sí i la CUP al Parlament. Quan es passi
de l'estat embrionari, de les declaracions als fets i hi hagi una
resposta material de Madrid, potser tindré un material tangible que
em resulti més atractiu.
Continuant amb la meua vaguetat,
l'altre dia m'enviaven per whatsapp una comparativa entre el mèrits
acadèmics de..., com es diu aquell senyor del PP de Badalona?, i la
Carme Forcadell. No hi ha color, tot i que el senyor ho va intentar i
es demostra que els estudis en política -sovint en la vida- són
ornamentals. Del currículum de la Carme, destaco dos aspectes, un
fet que tothom sap, que no per casual és menys interessant: que és
una dona del sud, de Xerta: l'altre, que, segons diu el whatsapp, va
escriure un diccionari. Caldria ser més precisos, més rigorosos;
actualment ningú no escriu un diccionari, és una funció d'equip.
Per a qui no el conegui, es tracta del
DPC, diccionari que estic
segur que desconeixen alguns professors de llengua, però que és
d'un gran interès, segurament.
Acabo, que ja sabia que m'allargaria
contra la meua voluntat. Avui he anat al metge, a la Quirón. Estic
encantat de la visita, però, com que estava un pèl nerviós, no
sabria dir si el doctor tenia sobre la taula dos o tres Montblancs;
la pròxima visita m'hi fixaré. He observat que les Montblanc
abunden en els despatxos professionals de metges i, sobretot, notaris
una mica grans, llocs que procuro freqüentar poc, si ho faig és més
per obligació que per devoció. Em pregunto si a la gent jove la
marca Montblanc els sona poc o molt i en tene cap interès; que consti que jo en tinc dos a
casa, una de comprada i una d'heretada, tot i que crec que cap de les
dos funciona, demà ho comprovaré.