A causa de la publicitat dels mitjans,
tothom sabia per Nadal que la lluna plena no tornaria a coincidir en
25 de desembre fins al cap de 19 anys. La veritat és que era la
lluna rodona que es repeteix cada 28 dies i no em va semblar que
presentés cap novetat. Vaig sentir una senyora que em consta que no
és especialment amant de l'astronomia ni de les influències
poètiques de la lluna que s'exclamava amb veu trista: Ai, potser no
la tornaré a veure... Qui sap si a partir d'ara contemplarà la
lluna amb uns altres ulls. La veritat és que els dies de lluna plena
són molt bonics vistos des de la terra, però quan es mira el cel es
pot comprovar que han desaparegut la majoria d'estrelles. Jo potser
prefereixo els primers dies de creixement, quan la lluna no amaga els
estels. Per cert, la lluna avui ha sortit a Barcelona a les 22,57 i
es pondrà a les 11,18. Res, una curiositat.
Anem al cinema, prop de casa. Arribem
just a l'hora de començar la pel·lícula, seiem a la fila 6. Passen
5 minuts i res; al cap de 10 minuts, la pantalla encara en blanc.
Comentem la manca de puntualitat del país. De sobte, apareix un home que se
situa en les primeres files i ens dius que sembla que hi ha hagut un
embús a Travessera que fa que uns espectadors arribin tard. Insòlit.
Mai no hagués dit que les sales de cinema tinguessin tant control
sobre els seus espectadors ni que esperessin a començar fins que
tots haguessin arribat. Mentre esperem, el director de la pel·lícula,
Jaume Fargas, ens explica quatre detalls temàtics. En acabar, breu
col·loqui. Hi ha qui veu influències del neorealisme italià,
semblances amb Tati -un diu: Mon oncle!-, un protagonista (els altres
personatges també) hieràtic com Buster Keaton... El director
-primer llargmetratge, set anys el guió enllestit, dos anys
intermitents de rodatge- assenteix, tot li sembla bé, a mi també,
però no obro boca, que una cosa són les semblances i l'altra la
realitat. M'he quedat amb les ganes de preguntar-li si realment es
veuen dos llunes en les escenes finals, rodades a Tunísia, al
desert. Ah, sí, el títol. Lluc Sky Walker. Ja em direu.