23.10.18

músiques de final d'un estiu llarguíssim i d'opereta amb inici de tardor tempestuosa


Imagino un dissabte al vespre. Barcelona. Algú entra al Liceu, ha anat a veure Candide. En una altre punt de la ciutat, més amunt, més o menys a la mateixa hora, algú ha decidit veure King of Peking als Cinemes Girona. Més tard, o potser un altre dia, que al dissabte no li sobren les hores, un i altre, el de la Rambla i el del carrer de Girona, intercanvien llocs. Mai no es trobaran i mai no sabran quin espectacle ha resultat més satisfactori a un i altre. Algú, des de fora de la història, pot pensar què tenen en comú Candide i King of Peking. Si jo fos narrador, començaria a construir aquesta història i em reservaria, com a mínim, dos desenllaços. Mentrestant em miro el tràiler de la pel·lícula i recupero un Bernstein ja gran ballant la seua obertura.

A vegades penso que jo podria viure d'obertures i de tràilers, de principis i de resums, que després les coses es compliquen o perden força  i qui sap com acabaran.
 


5 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

Ben retornat. Succeeix que en moltes pel·lícules amb el trailer ja n'hi ha prou.

Salut

Montse ha dit...

Quan escriuràs la teva novel·la? Em moro per llegir-la! Jo també "estic tornant". Una abraçada!!!

Anònim ha dit...

Gràcies, Francesc. Ben retrobat tu. Jo, ja veus, retorno i marxo. Cert,, a vegades una mica ja és tot..., altres vegades no, la pel·li crec que t'agradaria, ni que fos com a curiositat.

Ei, Montse, com a màxim un conte curt, o tres o quatre. Miraré de trobar el teu retorn. Una abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

Encara no m'havia adonat de la teva tornada... m'alegro de veure't!

miquel ha dit...

Carme, ja veus, et llegeixo amb retard. Igualment