He mirat i escoltat el debat -bé,
potser cal dir el torn de paraules parlant amb propietat- dels
representants dels principals partits polítics -els més votats,
vull dir- que es presenten a les eleccions del 21. Al final he
tingut les mateixes sensacions que en els pocs partits de futbol que
miro: canvien els jugadors i rarament n'hi ha algun d'excepcional,
però el funcionament és el de sempre i al final penses que s'ha
acabat mirar partits i escoltar polítics, encara que saps que
reincidiràs.
Continuo pensant, i he reflexionat una
mica més sobre el tema, que els partits sobiranistes no s'haurien
d'haver presentat en aquestes eleccions, i em semblen tan evidents
els arguments a favor de la meua idea que no molestaré la
intel·ligència de ningú enumerant-los. Dit això, em temo que
dijous votaré, què hi farem; tot i saber que, ara més que mai des
de l'aprovació de la Constitució, la capacitat de maniobra de la
Generalitat serà limitada i subjecta a la tutela, valgui
l'eufemisme, del poder executiu, legislatiu i judicial centrals;
també convençut que realment ningú, o gairebé, es planteja el
canvi d'unes estructures polítiques obsoletes i de tot el que
comporten.
És curiós i divertit, i al mateix
temps esgarrifós, llegir aquests dies a VilaWeb una tria de textos
de Josep Pla sobre polítics i política feta per Quim Torra. Escrits
fa dècades, la majoria podrien ser d'avui. Esclar que grecs i romans
ja deien coses semblants.
Continuant amb Pla, ja he acabat Fer-se
totes les il·lusions possibles, que m'havia proposat que fos una
lectura estrictament de Nadal; a veure quin substitut li trobo.
Potser en un altre moment diré alguna cosa sobre el llibre;
mentrestant, i per continuar amb la dinàmica política, acabo amb uns nota
breu que no deixa de tenir connotacions actuals:
El 8 de juny de 1882, sortia a Madrid
un diari humorístic que valia tres quartos i s'anomenava El Tribuno.
Aquest diari proposà una constitució per al país de només dos
articles: Art. 1. Todo el mundo tendrá la facultad de mandar y
prohibir cuanto se le antoje. Art. 2 Todo el mundo podrà desobedecer
siempre que le traiga cuenta.