2.11.18

novembre


Si pogués oblidar que feliç que vaig ser,
recordar ara la tristor
seria un disgust suportable.
Però el record de la Floració

fa el novembre més difícil encara,
fins que jo, que era gairebé audaç,
em perdo pel camí com un Infant
i em moro de fred.

Emily Dickinson: Aquesta és la meva carta al món. Poemes escollits. A cura de Marcel Riera. Ed. Proa, 2017.


Ara que llegeixo tan poc, i faig tan poc, he rellegit el poema un altre cop, un dia més, com ho he fet unes quantes vegades durant les darreres setmanes, i encara, en un exercici sentimental i de retrobament que no em porta enlloc, o potser sí, he vist, volgudament, inevitablement?, imatges boiroses... Sí, fa fred, però avui el sol ha estat esplèndid, malgrat el record dels meus morts del novembre que al matí, després de les pluges passades i del fred sobtat, m'ha semblat que em somreien.

3 comentaris:

Avigdor Liberman ha dit...

you may have an ideal blog right here! would you like to make some invite posts on my blog? casino bonus

Anònim ha dit...


També el tinc aquest llibre i l'agafo de tant en tant perquè em sorprengui.Quan agafo un poema sempre tinc la sensació que és acabat de fer i que és viu encara.

Molts records Miquel.

Agnès

Carme Rosanas ha dit...

Fa molt temps que veig que dius que llegeixes poc i sempre em pregunto què deu ser poc per a tu.. I em sembla que en el fons no m'ho acabo de creure. Jo no he llegit gaire Emily Dickinson, però aquesta citació m'agrada.