Em perdo el principi, però escolto una
bona estona l'entrevista de Cuní a Pablo Iglesias. El personatge
s'administra perfectament i té carisma, barreja fortalesa amb
fragilitat, que no debilitat. És un líder del nostre temps, bé,
vull dir dels temps actuals. Miro enrere i penso en Gary Cooper, sol,
però triomfant. Em pregunto quanta gent vota no un partit, una gent,
unes idees, un programa, sinó una persona, sigui a consciència o
inconscientment.
En acabar l'entrevista arribo per
casualitat a la segona de TVE. Fan ¡Bienvenido Mister Marshall! i la
miro fins que s'acaba, és curta. És possible que sigui una
contraprogramació de l'entrevista? A la fi, a la pel·lícula, els
desitjos, els somnis, les esperances acaben en no-res i els habitants
de Villar del Río encara han de contribuir en la mesura de les seues
possibilitats els costos de la rebuda frustrada.
