Mai no he estat partidari del
maniqueisme dels binomis ni els he entès: negre-blanc, home-dona,
policia nacional-guàrdia civil... Entre un i altre component del
binomi hi sol haver tot un món de matisos i consideracions. El tema
m'ha ressorgit en la reflexió mental en veure i escoltar el protocol
amb que els testimonis en els judicis inicien la seua intervenció:
Promet o jura... No, no, no. Com a mínim -i se'n podrien afegir
moltes altres- tres opcions: Promet, jura o perjura.... Compte, el
verb perjurar té recollides al DIEC un binomi d'accepcions, que cadascú
triï la seua preferida.
Fa ja força dies vaig saber la mort
d'Aïna Moll. Jo li tenia, des de la llunyania, una estima especial.
Vaig llegir algunes de les semblances i dels articles necrològics.
Crec que en cap s'esmentava un fet segurament considerat menor però
important -a mi m'ho sembla- com a mínim des d'un punt de vista
simbòlic. Aïna Moll va ser la presidenta del tribunal en les
primeres oposicions al cos d'Agregats i Catedràtics de Batxillerat
de Llengua i Literatura Catalanes. Si no recordo malament, el segon
president va ser Joan Badia, molts anys més tard alcalde de Callús,
una petita població del Bages on l'1 d'octubre va tornar a ser
protagonista possiblement sense tenir-ne intenció. Del tercer
president o presidenta no en sé res per molt que em pregunteu i
m'insistiu.
No sé exactament, i ara no ho buscaré, com tracten els
diccionaris el concepte de vaga, però en la meua modesta i antiquada opinió i
només en el pla temporal, una vaga que no sigui indefinida (la
qüestió de la durada concreta depèn de molts factors) hauria de
tenir altres noms: aturada, manifestació, concentració, diada
reivindicativa, etc. No vull anar més enllà de la temporalitat per
tal que no se m'acusi de frivolitat o per no acusar-ne jo, que els
temps no estan per anar contracorrent.
2 comentaris:
Directament haurien de dir:perjuro, llevat del comissari dels mossos d'ahir que és l'únic que fins ara ha dit la veritat, encara que sembli estrany, no va mentir, i com suava l'home.
No en sabia res de la mort de l'Aïna Moll, ni recordo (i és estrany) que Júlia no en parles a la Panxa del Bou.
Quan a l'acte d'avui, no és una vaga, és una manifestació de llarga durada amb bastant 'postureo' per cert per part de molts.
El millor que es pot fer avui per respecte a les dones i als seus drets és no dir res.
Salut i ben retrobat.
Francesc, sempre arribo tard a les complicitats que m'escrius. Avui callaré
Publica un comentari a l'entrada