testament de Josep Benet

Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia! Un dels meus primeres records en directe de Josep Benet va ser en aquella manifestació d’ara deu fer trenta anys, prop de l’Arc de Triomf. Ell encapçalava aquella marxa, una de les més festives, de les més optimistes que recordo i jo feia fotos que ara em seria difícil trobar. Després les coses han anat com han anat i aquell personatge curiós, singular, utilitzat, respectat, es va anar convertint en un home en part comdemnat a l’ostracisme, a les cites providencials, als homenatges quan convenia. Aquest és un país estrany i –ho diré només per nosaltres- d’una certa misèria. Quina broma algunes llibertats i alguns estatuts d’autonomia... i alguns governants i alguns partits.

Avui vull recordar una paraula doblement aplicable que apareix en el testament de Josep Benet: fidelitat. Fidelitat a Catalunya (el concepte de Països Catalans el deixarem de banda) i fidelitat als més desprotegits, als que ell mateix denominava els miserables. Saber què és ara Catalunya és una tasca difícil, complexa, amb moltes facetes; saber qui són els miserables gairebé continua sent tan senzill com sempre. Els testament de Josep Benet és força més llarg i ple de codicils, però ja m’agradaria saber qui seran els marmessors que faran complir aquestes dos desitjos del difunt i com s’ho faran. És clar que potser hi haurà algú –o molts- que aconseguirà que el testament sigui declarat nul.

En fi, Josep, si ens veiem ja en parlarem.