13 de juliol d' una tarda de diumenge moderadament calorosa; passejo per la vora de la mar en direcció a la Barceloneta. De sobte, sortint del no res, veig un avió -brillantor del foc de la posta el seu exterior metàl·lic- en una trajectòria sospitosa que em produeix un esglai. Pensaments ràpids amb possibles noms de suïcides.
Passa l'avió, i molts més. La Barceloneta és una festa de passavolants i gent afamada. Les actuacions arquitectòniques que canviaran el barri encara són escasses. Més lluny, l'hotel_vela_llatina de Bofill comença a agafar forma plenament integrat -per això el deuen permetre- en aquesta costa que s'acabara enfonsant -ja coneixeu la meva teoria sobre l'Atlàntida- de tant afegir-hi llast. No passa res, sempre ens quedarà la segona línia de costa, i la tercera, i la quarta...
