enlairament a Plutó

Aquesta tarda he escrit una coseta d’aquelles llargues i avorrides que després apareixen en el bloc, però a la nit he vist una comèdia dramàtica de ciència-ficció: Desayuno en Plutón. Sensacional! Un conte bellíssim. On devia ser i què devia pensar quan la van estrenar, i encara després? Si l’arribo a veure en pantalla gran, levito. Ni se m’acut intentar comentar res. Demà? Ho dubto.