Como tuve una educación católica, mes acostumbré a recitar y a escuchar letanías.
Umberto Eco. Confesiones de un joven novelista.
La veritat és que Eco -o els editors- potser es passa en aquest llibre, que cal considerar breu si tenim en compte la seva producció, amb la història de les llistes. Dedicar gairebé la meitat de l'obra a parlar de llistes i interrelacions diverses em sembla excessiu, sobretot quan a la primera part del llibre anàvem força bé. Esclar que Eco a la seva edat es pot permetre qualsevol cosa (encara he de llegir el seu Cementiri).
A mi, que també vaig tenir una educació catòlica, més de rosaris que de misses, m'agraden algunes llistes; d'altres, les que no em diuen gaire res, me les agafo més aviat com una obligació d'eficàcia relativa i amb poc convenciment, encara que entenc que anar en una llista, per humil que sigui el lloc assignat, ja és un triomf per segons qui o què i que en qüestió de llistes els gustos són diversos, com quedarà demostrat el mes que ve. Vet aquí una llista tripartita intranscendent i un pèl pedant que recitaré demà si cap il·luminació no em toca:
agudes: timpà, futbol, handbol, hoquei, interval, Tibet, xassís, iber, fluor, policrom, poliglot ...
planes: rèptil, atmosfera, cardíac, míssil, policíac, torticoli, medul·la, termòstat, tèxtil, intèrfon, amoníac, omòplat, víking, monòlit, megàlit ...
esdrúixoles: diòptria, èczema, aurèola, període, olimpíada, Etiòpia, pneumònia, políedre, (també poliedre) Himàlaia, elèctrode...
No sé quina paraula quedar-me per traure-la de l'anonimat. Megàlit?
GIRAFES ENAMORADES EN UN MÓN EXAGERAT
Fa 1 hora
