Una impressió final. Aquesta sí, de caràcter més literari. La lectura de la Fabricanta es fa difícil al principi. El món que descriu, i com l'explica l'autora, xoca de manera frontal amb la realitat d'avui. Els protagonistes i els seus hàbits quotidians semblen des de la perspectiva dels nostres dies d'u altre planeta...
La novel·la comença presentant una vetllada als jardins d'Euterpe, a l'esquerra de l'Eixample, entre València i Mallorca i el Passeig de Gràcia; actuen els Cors d'en Clavé i es recrea, músiques incloses, el que era un episodi de la vida dels barcelonins de l'època a través de tres dones. Un començament sensacional amb el ritme adequat per fer-se càrrec d'ambientació i personatges, per veure les tensions inicials, per intuir possibles línies de continuïtat...
Després el lector -en aquest cas jo- que ja s'ha mig enamorat de l'Antonieta, malgrat que era “morena, baixeta i prima, a no haver estat per sos bons ulls i formós cabell, sense cap mena d'injustícia se li hauria pogut donar el dictat de lletja”, continua llegint i llegint i sap que s'ho passarà bé, malgrat que encara va per la pàgina 70, fins que arribi el desenllaç. El lector, mentre va llegint, mira d'entendre i relativitzar -i busca ajudes diverses- fragments com aquests, de la pàgina 62, referits a la seua heroïna:
I amb això i haver retingut de tot un embull de precepte de Gramàtica, unes poquetes regles d'ortografia, per escriure amb lletra clara una carta quan en tenia necessitat, junt amb un seguit de premis guanyats a la secció d'Aritmètica, per quina ciència havia mostrat sempre felices disposicions, s'incloïa tota la instrucció de l'Antonieta la que, ajudada per sa natural vivesa, donava per resultat, que per aclarir el seu judici, no li fessin gran falta el davassall d'estudis amb que les modernes corrents s'empenyen en marejar l'intel·ligència de les noies en els temps actuals.
El lector -també escriptor, crític i editor internàutic-, que qui sap si demà acabarà de llegir totes les pàgines de la novel·la, se sent una mica agosarat, temerari i en fals en publicar aquests post inconclús precisament quan se celebra el dia de la dona treballadora, tot i que no creu en això del dia de qui sigui; però el lector, al qual encara falten moltes pàgines per acabar la novel·la, avui vol manifestar que és un goig llegir La fabricanta, una obra que, ai las!, gairebé només comenten les dones.
