trobada amb Rat Rata

Pujo, encara mig endormiscat, les escales dels Jardins d’Antoni Puigvert que travessaré per passar del carrer Còrsega al carrer Indústria. Sento una llepada suau al turmell de la cama esquerra. És la Rat Rata que, després de tot un estiu sense veure’ns em dóna la benvinguda al seu territori. La Rat és una rata que rossega amb delectança tots els diaris, que són molts, que arriben al seu musell; això, i el fet que és un animaló viatjat –al menys per la ciutat- la fa posseïdora, al meu entendre, d’unes opinions sustentades en arguments d’una solidesa inqüestionable pel que fa sobretot a Barcelona, però també al país en general i, fins i tot, a la resta del món.

Com que m’he passat un temps fora de la ciutat, i la meva lectura de la premsa ha estat escassa i fragmentària, li demano a la Rat que em posi al dia i la seva opinió sobre algunes notícies que omplen els diaris: la prostitució a la Rambla i entorn, el futur de la Diagonal, la grip A, el referèndum d’Arenys...

La Rat, mentre es menja les restes d’un colom i quatre molles de pa deixades pels seus alimentadors, em mira de cua d’ull amb el que em sembla un escepticisme còsmic–ni tan sols accedeix a posar-se bé per a la foto- i em diu si realment sóc el babau que aparento.

No sé per què, se m’acut preguntar-li la seva opinió sobre la gestió de l’alcalde Hereu:

-No hi ha hagut cap batlle com el senyor Hereu –em respon.

A punt d’argumentar la seva afirmació, s’acosta un gos. Em sembla que es un beagle, que es caga al costat de la barra metàl·lica on fa un moment hi havia na Rata. Al seu amo se li deuen haver acabat les bosses de plàstic. Faig tard a la feina. La Rat es confon entre i sota les fulles arrugades dels plataners. Potser demà continuarem la conversa.