Fa poques setmanes llegia al diari que
Maria Dolores Pradera feia anys: 90, ja! Feia tant temps que no
sentia cap cançó seua... Un record en la memòria, i tant present
com la vaig -vam- tenir durant anys... Durant tant anys que pensava
que era d'algun país americà i que a penes sabia res del seu cinema
ni del seu teatre. Només les cançons de companyia esporàdica
segons els cicles, i una cara que em semblava bellíssima i encara
m'ho sembla, d'una serenor exquisida que a vegades confonia amb inexpressivitat, i una veu que m'enamorava.
Hi ha joves que escolten encara la Pradera? N'hi havia gaires al concert de l'any passat amb Poveda? Són pertinents aquestes preguntes? Retòrica per no deixar buit de paraules un espai dominical en què l'únic que m'importa és haver-la tornat a escoltar, a gaudir, a veure, i, en tot cas, avui, a compartir. Gran, Maria Dolores Pradera.
