signes de vida

Veig i escolto dues píndoles informatives. Les veus dels presentadors no permeten entreveure cap matís emotiu, potser sí als ulls i als llavis?:

Imatges de la seu de la NASA a Pasadena (sempre que sento o llegeixo Pasadena penso en una novel·la de Pedrolo) on s’aplaudeix l’arribada d’un giny científicament i tècnicament avançadíssim que després de fer milions de quilòmetres ha arribat al pol sud de Mart. Entre altres missions, té la de buscar indicis de vida o de possibilitat de vida en el planeta. No sé quan costarà el projecte, però segur que serà un èxit i tindrà continuïtat, perquè en tenen la voluntat.

Una altra vegada la fam a Etiòpia: males collites, augment dels preus dels aliments, manca de pluja... Es veuen imatges, molt cops repetides, de nens amb símptomes greus de desnutrició. Les ajudes externes, per diferents raons, és preveuen més lentes i escasses. No sé quan pot costar un projecte d’eradicació de la fam ni qui en té la voluntat.

P. S.: La vida dels (en els?) partits no depèn dels seus dirigents ni dels seus militants, sinó dels seus votants. Això sí que ho tinc clar.