26.5.08

signes de vida

Veig i escolto dues píndoles informatives. Les veus dels presentadors no permeten entreveure cap matís emotiu, potser sí als ulls i als llavis?:

Imatges de la seu de la NASA a Pasadena (sempre que sento o llegeixo Pasadena penso en una novel·la de Pedrolo) on s’aplaudeix l’arribada d’un giny científicament i tècnicament avançadíssim que després de fer milions de quilòmetres ha arribat al pol sud de Mart. Entre altres missions, té la de buscar indicis de vida o de possibilitat de vida en el planeta. No sé quan costarà el projecte, però segur que serà un èxit i tindrà continuïtat, perquè en tenen la voluntat.

Una altra vegada la fam a Etiòpia: males collites, augment dels preus dels aliments, manca de pluja... Es veuen imatges, molt cops repetides, de nens amb símptomes greus de desnutrició. Les ajudes externes, per diferents raons, és preveuen més lentes i escasses. No sé quan pot costar un projecte d’eradicació de la fam ni qui en té la voluntat.

P. S.: La vida dels (en els?) partits no depèn dels seus dirigents ni dels seus militants, sinó dels seus votants. Això sí que ho tinc clar.

5 comentaris:

Arare ha dit...

Cops de bec?
:)

tens raó, a mi també em passa, sempre que sento Passadena recordo els cops de bec!

No crec que ningú estigui interessat en erradicar la fam del planeta.

I si, els partits polítics només depenen dels seus votants. Vas veure 59 segons?

pere ha dit...

Em porta bons recors Cops de bec a Passadena: era un moment dolç.
Potser hi estan més interessats els que poden fer poc per eradicar-la que els que en tenen més possibilitats; ja sol passar.
No, no el vaig veure: anava d'això, dedueixo.

Júlia ha dit...

La vida dels partits depèn força del finançament dels partits i els votants depenen de la propaganda que fan els partits i de com ens venen la moto.

Jo és que no tinc res clar.

Jesús M. Tibau ha dit...

ha ha, a mi em passa el mateix amb Pasadena

pere ha dit...

Pot ser sí, Júlia, que desgraciadament és així en la segona part que esmentes; de la primera, no sé que dir-te.
No tenir res clar és un bon principi que no és fàcil d'aconseguir.

Ei, Jesús, doncs fes sortir el nom en algun dels teus jocs. A veure si l'encerto.