Continuo sense veure les primeres orenetes de la temporada, i ja es pot dir que avorreixo de tant parlar-ne. A veure si resulta que quan arribin hauran perdut tot interès.
La kika deia que fa uns dies que passava per un període de fixació en un disc. A mi em va passar el mateix amb una de les peces d'aquest mateix disc. La primera vegada que la vaig sentir, descontextualitzada, sense saber de qui era, em va semblar una música amb un aire kitsch, però sense les connotacions negatives que se sol donar a la paraula. Aquesta barreja de temps passat amb natura, aquest principi com de sirtaki (recull el DIEC aquest terme?) amb continuació de masurca (al menys a mi em sembla una masurca. Va triar expressament una dansa d'origen polonès?) o de valset, aquesta sensació de trobar-se en un altre temps, com escoltant una banda municipal o una orquestra de poble en una placeta no se sap si dura o tendra mentre les orenetes sallen amunt i avall en corbes impossibles que ara van i ara vénen, entrant i sortint de la melodia, aquesta barreja de malenconia i alegria, de crepuscle i de claror... I aquest final fixat en una capseta de música que es repetirà incansablement.
Com és que Llach va fer aquesta música? Un disc estrany, Porrera, singular.
La kika deia que fa uns dies que passava per un període de fixació en un disc. A mi em va passar el mateix amb una de les peces d'aquest mateix disc. La primera vegada que la vaig sentir, descontextualitzada, sense saber de qui era, em va semblar una música amb un aire kitsch, però sense les connotacions negatives que se sol donar a la paraula. Aquesta barreja de temps passat amb natura, aquest principi com de sirtaki (recull el DIEC aquest terme?) amb continuació de masurca (al menys a mi em sembla una masurca. Va triar expressament una dansa d'origen polonès?) o de valset, aquesta sensació de trobar-se en un altre temps, com escoltant una banda municipal o una orquestra de poble en una placeta no se sap si dura o tendra mentre les orenetes sallen amunt i avall en corbes impossibles que ara van i ara vénen, entrant i sortint de la melodia, aquesta barreja de malenconia i alegria, de crepuscle i de claror... I aquest final fixat en una capseta de música que es repetirà incansablement.
Com és que Llach va fer aquesta música? Un disc estrany, Porrera, singular.
