Hi vaig anar la setmana passada i em vaig "emportar" aquestes paraules seves: "els llibres de fotografia no han de portar text al costat de la imatge; la gent s’ha d’acostumar a llegir la fotografia, observant-la, intentant de saber què va voler dir el fotògraf, descobrint coses que el fotògraf no va advertir. Quan les fotografies porten peu, es limiten a llegir-lo i passar pàgina".
Rita
També matisaria l'afirmació del títol, els resultats no poden ser mai els mateixos, són formes d'expressió molt diferents.
Sobre el blanc i negre crec que és fruit de l'època, també va treballar en color, encara que poc, el mateix que altres fotògrafs del seu temps i el color encara no oferia les possibilitats actuals, també el preu era molt diferent, i les publicacions a les quals es destinaven moltes de les fotografies no es feien encara en color. La mitificació del blanc i negre és una mena de mite una mica enganyós, per part dels observadors, em temo.
Júlia
No en tenia cap intenció, i les meues fotos tampoc són cap exemple a tenir en compte, però els comentaris de la Rita i de la Júlia al post anterior m'animen a pujar una imatge d'aquest estiu. No posaré peu, no diré res sobre la història. Quan vaig fer la foto, què volia dir? Volia dir alguna cosa? Els lectors o lectores, què veuen? El resultat és molt diferent d'una narració escrita? Des del punt de vista tècnic (prescindint -o no- de la possibilitat que entrés tot el braç dret), color o blanc i negre? Per què? Jo no ho tinc clar. Demano disculpes a la R. per haver inclòs la seva imatge sens permís, però estic segur que no m'ho retraurà.
P S: La mort d'Heribert Barrera m'agafa incomunicat, m'afegeixo al dol a través de dues lectures (no n'he vist gaires als blocs): aquesta i aquesta.
