Volia llegir Victus aquest Nadal, però
ho he fet més tard. Amb l'Assum, comentàvem que una de les
possibles raons per la tria de l'escriptura en castellà és l'aire
de novel·la picaresca que té en alguns moments, sobretot en la
primera part, que és la que ens ha interessat més als dos.
De J. K. Rowling vaig llegir en el seu moment el primer Harry Potter. Entenc perfectament l'èxit de la sèrie. Fa poques setmanes vaig acabar de llegir les primeres 40 o 50 pàgines de La vacant imprevista. Alguna vegada havia pensat que amb el temps seria menys impacient, més comprensiu, però en literatura no ha estat així, més aviat al contrari.
Avui hem anat a veure El cuarteto. A part de les històries, m'agrada trobar l'equilibri del ritme, el seu tempo just. El d'aquesta pel·lícula m'ha funcionat (remarco el pronom en primera persona) perfectament. En sortir hem comentat que tenim poques possibilitats d'anar a una residència semblant i ens ha sabut greu, però tant la Joana com jo tenim perduda la batalla musical. De tota manera, com en la faula de la guineu i el raïm, li he dit que tanta música potser ens acabaria cansant.
La setmana que ve, per compensar les històries de la tercera -i quarta- edat de les darreres sessions dels dimecres, anirem a veure Bestias del sur salvaje. Hi sou convidats.
