V

Repassava fa una estona una mica la programació reivindicativa i festiva d'aquesta setmana. Ara, sense consultar-ho, no recordo ben bé en quin tram de la V estic inscrit, però suposo que tindré la companyia de gent del Vallès Occidental, que ocuparan uns quants centenars de metres; més amunt, cent metres per als de la Selva; més avall, els cent dels de les Illes..., després, el País Valencià, Catalunya Nord... No sabia que l'ANC havia decidit organitzar la gent de fora de Barcelona en homogenis mosaics geogràfics; si m'haguessin avisat, hagués triat lloc amb persones ben llunyanes a la meua situació territorial actual, només per la raó que als de més a la vora ja els veig amb freqüència i sempre va bé intercanviar opinions amb els menys habituals.

Llegeixo que molts dels actes institucionals se celebraran el dia abans de la Diada per tal de no interferir gaire amb la gran concentració. Em sembla bé, però si no hi ha canvi de plans de darrera hora, jo seguiré la meua rutina habitual: passeig pel matí, ja tard, amb pausa al monument a Casanova (hi vaig viure al costat uns quants anys) i al Fossar de les Moreres. On segur que no em trobaran és a l'audició dels 300 violoncels el matí de l'11 al Born. A qui se li ha acudit programar l'acte a les vuit del matí? No ho dic per mi, que ja se sap que en aquest horari només se'm pot trobar all llit o fent-me una extracció de sang en algun dispensari mèdic, sinó pels músics, que solen ser gent de costums nocturns i que ja faran prou si apareixen..., que ningú esperi cap virgueria musical. Encara com han tingut seny i l'actuació només durarà un quartet i podran tornar a dormir fins una hora prudencial.

De la V de la tarda, només afegir que sóc una mica refractari a les masses i encara més a les estàtiques, però entenc que l'estètica i el deure exigeix algun sacrifici. Tot i així, passada l'hora en què qui es mou no surt a la foto, jo hagués suggerit una marxa de les multituds cap al nord o cap al sud, en un moviment de cunya o envoltant, segons el cas. Al davant, del vèrtex o dels extrems de la V, persones qualificades lluint banderes històriques... I fins on s'arribés. Caminar és fer salut.

Aquesta qüestió de les banderes m'ha fet pensar que no se'n solen veure, o jo sóc incapaç de distingir-les, de velles, d'aquelles que s'han conservat després de múltiples vicissituds al llarg del temps. Per exemple, com l'estelada que hi ha a la botiga Militària (carrer Bruc, 87) ocupant un espai preferent en una paret, a la dreta d'un retrat d'Stalin, i que el propietari no vol vendre a cap preu. Es tracta d'una estelada que va pertànyer a l'Estat Català que té brodada la inscripció Columna Macià-Companys, Casal l'Or del Rhin. Com que la història és llarga em limito de moment a indicar aquest enllaç i aquest.

Les tecles, una vegada més, han fet el que han volgut, perquè el que jo pretenia era escriure de Victus, de Sánchez Piñol. Esclar que potser no cal, segurament el llibre i el seu autor tenen tanta publicitat en aquest moment com quan s'esperava o es va presentar la novel·la. Realment uns estratègia publicitària espectacular que farien bé de tenir en compte altres editorials i autors.

quartet

Volia llegir Victus aquest Nadal, però ho he fet més tard. Amb l'Assum, comentàvem que una de les possibles raons per la tria de l'escriptura en castellà és l'aire de novel·la picaresca que té en alguns moments, sobretot en la primera part, que és la que ens ha interessat més als dos.

De J. K. Rowling vaig llegir en el seu moment el primer Harry Potter. Entenc perfectament l'èxit de la sèrie. Fa poques setmanes vaig acabar de llegir les primeres 40 o 50 pàgines de La vacant imprevista. Alguna vegada havia pensat que amb el temps seria menys impacient, més comprensiu, però en literatura no ha estat així, més aviat al contrari.

Avui hem anat a veure El cuarteto. A part de les històries, m'agrada trobar l'equilibri del ritme, el seu tempo just. El d'aquesta pel·lícula m'ha funcionat (remarco el pronom en primera persona) perfectament. En sortir hem comentat que tenim poques possibilitats d'anar a una residència semblant i ens ha sabut greu, però tant la Joana com jo tenim perduda la batalla musical. De tota manera, com en la faula de la guineu i el raïm, li he dit que tanta música potser ens acabaria cansant.

La setmana que ve, per compensar les històries de la tercera -i quarta- edat de les darreres sessions dels dimecres, anirem a veure Bestias del sur salvaje. Hi sou convidats.

tres o quatre llibres

Llegeixo que Victus de Sánchez Piñol ha arribat al capdamunt de la llista de llibres de ficció en castellà. I jo que em pensava que explicava fets històrics... Vaig llegir que l'autor havia començat el llibre en català però va haver de passar-se al castellà perquè, per raons que no recordo, no se'n sortia. Em pregunto si els lectors que esperen la traducció al català se'n sortiran allà on no va triomfar l'autor o val més que ja s'hi posin.


Ja vaig augurar que el Llibre de la Creació tindria molts lectors. Per als qui encara no l'han llegit: cal saber molts matemàtiques per treure'n profit. De moment la seua total comprensió es troba lluny del meu abast i dubto que ja sigui capaç de fer gaires progressos numèrics. De tota manera, és bonic.

Avui -feia més d'una setmana que no comprava cap llibre-, m'he aturat davant de l'expositor d'una llibreria on, costat per costat, hi havia dos volums amb la mateixa obra amb l'original angles i les traduccions al castellà i al català respectivament. He tingut un moment de dubte: la versió en castellà, 17 euros; en català, 25 (i això que ha col·laborat la Diputació de Girona). Una diferència notable. Estic segur que la majoria hagués buscat l'edició original sense traduir, però... Bé, aquesta situació durarà poc, estic segur que quan Catalunya sigui independent les mateixes obres seran més barates en català que en castellà, i si això no és així serà perquè els catalans tindran un sou molt més alt que els espanyols.