traficants de llibres i de roses

Al matí, al barri, el moviment de Sant Jordi és escàs: parades de roses situades estratègicament i d'altres amb llibres escassos, pocs de butxaca. L'espectacle se centra, com sempre, en el Passeig de Gràcia i en la Rambla de Catalunya fins arribar a la Rambla i carrers adjacents. M'he passejat per la Rambla de Catalunya, però aviat he desistit de seguir la corrua principal i m'he decantat cap als laterals, amb alguna incursió breu al passeig central. La poca paciència no m'ha permès seguir el ritme lentíssim que, per altra banda, entenia que no em proporcionaria cap avantatge més que les visions davanteres de les parades en lloc de les del darrere en un dia en què no cal mirar llibres si ja els vas coneixent durant la resta de l'any; en canvi, l'espectacle de les persones és singular. L'únic que he trobat a faltar en la meua ruta és no poder acabar-la, com tants altres anys, a la llibreria Ona.

Potser més endavant, però ara no explicaré el passeig, ni els detalls curiosos, ni els llibres que he comprat a la Catalònia. Tampoc no expressaré la meua sorpresa -algun motiu hi deu haver- pel fet que al Romea s'havia de pagar per veure i escoltar polítics i actors recitant Tirant lo Blanc. On anirem a parar? Deixem-ho estar.

A la nit escolto el disc de Txarango que em diuen:

Amics,
us regalem el nostre disc perquè des del primer dia heu estat una part molt important d'aquest projecte. Esperem i desitgem que vosaltres feu el mateix, que l'escampeu, el regaleu, l'envieu però que sobretot us el pugueu estimar i fer vostre.


M'agrada la seua música, però sobretot l'alegria també encomanadissa de les seus lletres, d'una frescor poc freqüent en els temps que corren. Per correspondre a l'amabilitat del seu regal, reprodueixo una cançó que em sembla que és la que s'adiu més amb la diada. M'excuso per les imatges.