A Clockwork Orange

Que curiós, gairebé mai recordo la pel·lícula fins que en algun febrer algú es disfressa amb roba blanca, branda un bastó i es beu un got de llet. Només l’he vista un cop –potser dos?- i en tinc un record neguitós que no sabria explicar prou bé. Avui, en buscar un fragment a YouTube, m’ha tornat sorprendre la música, i el doblatge que segurament ara seria força diferent. Estic segur que en algun moment tornaré a veure-la.

M’ha estat impossible pujar al bloc l’escena que volia, tot i que el puc mirar a YouTube i quan n’he volgut fer una còpia personalitzada, Warner Bros Entertainment m’ha tornat a descobrir. En fi, que em sembla que l´únic que he pogut fer serà suficient per fer memòria.

la pols del temps

Cau d’entre les pagines d’un llibre un programa de la Filmoteca del carrer de Mercaders, del 26 de febrer al 4 de març de 1973. Al final diu: “ABONO PARA DIEZ SESIONES, al precio de 250 pesetas (1,50 €), podrá ser utilizador por una o dos personas... Ambos tipos de abonos darán derecho a las asistencias gratuitas a los actos y sesiones extraordinariasque oportunamente se determinen, así como a un descuento en las publicaciones de la filmoteca.” El dimarts podem assistir sense pagar a la projecció de Das Kabinnett des Dr. Caligari.

El cul pelat i adolorit d’hores i hores de tardes i nits assegut a les incomodíssimes butaques de fusta, sovint amb l’amic J., que al final va aconseguir treballar a La Filmoteca i encara hi fa alguna col·laboració esporàdica. Dies resplendents malgrat tots els matisos del gris; tots els colors del món de quan tots els móns eren possibles.

Entro a la sala per una escletxa temporal. Recupero les pel·lícules. No estic segur de veure’m entre el calidoscopi de llums que projecta la pantalla a les primeres files a mesura que va passant el metratge.