tesi o antítesi?

Mentre tornava al sud tenia posada Catalunya Informació per tal de conèixer la darrera hora sobre el trànsit –com si una vegada en marxa, saber les retencions circulatòries m’hagués servit de res-, i de tant en tant repetien aquest titular i els detalls pertinents: La ciència demostra que l'amor desactiva la capacitat de criticar la parella, és a dir, allò que l’amor és cec. Diu la doctora Mara Dierssen, i potser la novetat sobre el que ja sabíem rau en els descobriments químics que ho confirmen, que quan un estima algú se li inhibeix la part del cervell que es dedica a trobar defectes en la persona estimada. M’ho crec, ho he vist. La doctora, però, segons el que deien, no parla del concepte d’amor, de la seva intensitat, de la seva durada. Això sí que seria un descobriment. Continuava la notícia assegurant la possibilitat de manipulació genètica, perquè també l’amor –com es pot manipular el que a penes es pot descriure- pugui algun dia ser comprat amb plenes garanties, perquè en un temps no massa llunyà ens puguin fer una petita intervenció que produeixi una fidelitat –emotiva, sexual, cultural, literària?- de per vida, o potser reversible. De moment ja s’ha experimentat en rates de camp, que com se sap són enormement promíscues, i s’ha aconseguit que es tornin monògames, unidimensionals. Pobres rates! Pobres de nosaltres!

P. S. Decidit, em sembla: alenteixo aquest dietari i busco horitzons més lliures, potser més solitaris.