cal·ligrafia

Ahir vaig tornar a tenir intensament el pensament recurrent que tinc abandonada l'escriptura a mà, amb llapis, amb boli, amb ploma. Després de moltíssims dies d'escriure únicament notes domèstiques ocasionals, faig agafar un full per anar traduint el poema d'Strand. La meua cal·ligrafia em semblava més infame que mai, però era ben bé jo, l'artista únic, inimitable, potser incomprès que havia anat evolucionant (o involucionant) per arribar al moment actual. Jo dominava absolutament el paper, feia línies rectes o tortes, ratllava paraules, n'escrivia d'altres entre les línies, deixava un marge que s'anava inclinat cap a la dreta, unia i tallava... Era un plaer tornar a recuperar el ritme sobre el paper. El simple fet d'escriure, més enllà del contingut, de les idees i el seu desenvolupament, era un plaer. Poc més de mig full i gairebé un orgasme de tant de temps com no practicava seguit.

Més tard, en una llibreria, mentre esperava a la cua per informar-me d'un títol, les dues persones que em precedien van consultar en el mòbil les dades del llibre què volien. Eren joves. Havien perdut ja el gust per l'escriptura? Sabien escriure encara sense teclat? Algú veuria algun cop la seua lletra singular? Mentre anava mirant-los, pensava com m'agrada també veure la lletra dels altres, la lletra acurada de les cartes antigues i la nova que demana cambrers amb experiència. Hi ha lletres que m'enamoren i altres que m'horroritzen, però els plaers són també perversos a vegades. M'agrada endevinar si la lletra correspon a un dretà o està escrita amb la mà esquerra. M'agrada deduir -sembla fàcil- si és lletra d'home o de dona. I després, tants i tants detalls que pugen i baixen, se separen o s'entrecreuen! Tot un món! Milions de mons!

Arribarà un dia que ja només es faran servir els teclats o directament el pensament per escriure? Milions de persones deixaran de ser artistes elogiats o blasmats?

Avui el diari explicava que a Finlàndia s'ha decidit que no s'ensenyara cal·ligrafia, sinó a fer servir les lletres dels teclats, a més de la lletra d'impremta, la lletra de pal, cosa que no és novetat. No tothom ho veu clar al mateix país, i els experts d'aquí opinaven des de diverses perspectives. Se'n parlarà, segur, al menys uns dies. Jo, així a primer pensament, no tinc una opinió clara sobre l'aprenentatge de la lletra d'impremta; a la fi, vaig fer desenes de quaderns de cal·ligrafia i he acabat com es pot veure, irrepetible:

adaptació

-... Dictaminamos que en sus trazos se apreciaba claramente su adicción a la cocaína.
[...]
-¿Si modificamos nuestra caligrafía, modificamos nuestra personalidad?
-Podemos modificar nuestra grafía y con ese esfuerzo y en ese proceso mejorar nuestra personalidad. Con determinados ejercicios, depuramos algunos de nuestros defectos al hacernos conscientes de ellos tras analizar nuestra letra y al tratar de corregirla.
-Por ejemplo
-En nuestra grafía se manifiestan la capacidad analítica y de síntesis, la creatividad, la concentración, el talante proactivo o pasivo, el optimismo o la melancolía y muchos otros trastornos emocionales o afectivos.
-Puede ser más precisa?
-Por ejemplo, el análisis de cómo escribe usted la tilde (el gorrito) de la t nos permite deducir su fuerza de voluntad y también si tiene usted un trastorno volitivo.

Diu la Montse Perelló (grafóloga i grafoterapeuta) a “la contra” de “La Vanguardia” d’ahir.

No m’estranya que la gent hagi optat per escriure en ordinador i que cada cop es mostri més refractària a mostrar les seus paraules escrites en llapis, bolígraf o ploma. No és tracta d’una qüestió de comoditat, de rapidesa, de correcció automàtica... -tothom sap que escriure manualment és més ràpid i eficaç-, sinó del convenciment que qualsevol fragment de la teva cal·ligrafia pot mostrar la teva intimitat, els teus desitjos, els teus defectes... d’una manera que ni el narrador omniscient més agosarat s’atreviria a manifestar sobre els seus personatges.

Escrius una simple t i l’expert ja sap com funciona la teva voluntat; fas la lletra una mica pastosa i l’especialista bo –i els bons especialistes mai no ho confessen tot- detecta no només si ets addicte a la cocaïna, sinó si la droga prové de Colòmbia i ha arribat amagada en una maleta de pell de cocodril a l’aeroport de Barcelona; et cau una goteta insignificant de saliva sobre una e oberta i aquest mateix expert, sovint camuflat, té la seguretat que la cervesa que t’has begut –saber la marca és cosa de principiants i químics- l’has compartit amb la veïna del 3r. i que tens plans de futur respecte l’esmentada veïna; aquesta lleugera obertura a la part superior esquerra de la o indica que fas el llit dia sí dia no. En fi, que res no li escapa a l’expert, i cito exemples banals perquè ningú no s’espanti.

De totes maneres, ja heu vist que no passa res, no cal que desitgeu haver nascut en una civilització precal·ligràfica o que feu la promesa de cremar tots els llapis que teniu. De la mateixa manera que si no us agrada algun tret de la vostra cara o del vostre cos, podeu fer-vos una operació d’estètica, si no us agrada la vostra personalitat, si desitgeu deixar algun vici, si aspireu a la perfecció, només cal que canvieu la lletra; això sí, sota les indicacions i la vigilància d’un expert, només faltaria que sense el seu assessorament us decidiu per una obertura a la dreta de la o i ja no tingueu mai més ganes de fer el llit o que el canvi dels trets de la a us facin enamorar del veí del 1r que és més pesat que el plom o que la lletra semipastosa (veure el llibre de Crepieux publicat a l'editorial Ariel) us creï una addició al tabac que com tothom sap, és molt pitjor que qualsevol altra addicció.

La veritat –fora bromes- és que a mi no em disgustaria millorar la lletra. L’únic que em sabria greu d’un tractament cal·ligràfic personalitzat és que em desapareguessin alguns dels trastorns emocionals i afectius que m’acompanyen. Em sabria greu deixar de reconèixer-me i haver d’obrir un bloc nou perquè aquest ja pertanyeria a un altre. No sabeu la mandra que em faria haver de començar de nou per segon cop.

Ah, sí, m’ho deixava. Aquí va la meva te: