Sóc el segon a la peixateria del
supermercat. Ell, el primer, ha demanat lluç de palangre i se'l fa
tallar en rodanxes: en surten vuit o nou. Interromp la seua
concentració l'aparició de la seua parella que li pregunta:suau o
intens? Com si fos la primera vegada, ell li respon, seriós,
convençut, a penes girant el cap: Suauuu (deixa anar la vocal
final). Me'l miro de reüll, passa dels cinquanta, però no gaire. La
parella va a buscar el Borges. Tallat el lluç, el senyor diu a la
dependenta que el vol per congelar, que li prepari cada rodella per
separat. Ella no li respon que la proposta és difícil, però li indica
opcions poc satisfactòries i comença a posar cada rodella en una
capseta de plàstic transparent amb petites ondulacions laterals. Al
senyor la solució no li fa el pes i canvia d'opinió, ara vol que les hi posi de tres en tres. Feina feta. El senyor també vol dues sípies grans.
D'aquestes blanques? Afirmació. La noia les agafa i fa el gest d'embolicar-les. El senyor demana
que li treguin la pell, a cada sípia. La noia em mira. Jo, impertèrrit. És que aquestes sípies ja no tenen pell. Arronsament de celles. Escepticisme. Me
les neteja i les talla a trossos petits? La noia fa veure que les
neteja i les va tallant en trossos irregulars que col·loca en uns
recipients de plàstic com els del lluç. Una segona noia té
misericòrdia de mi i em demana què vull. Dues arengades i sis
galeres... Enrere queden el senyor i la noia. Qui sap quines noves
aventures els esperen? Però la tarda avança i ja tinc gana. La
parella del senyor continua buscant entre les prestatgeries, sense
pressa.
P.S. Malgrat que aquest és el mes per
excel·lència de les galeres, les meues, en fregir-les, van deixant
anar una quantitat important d'aigua i tenen la carn escassa i
flonja que es desfà. Galeres congelades? On anirem a parar? Tampoc
les arengades semblen prou ben salades; ho comprovo l'endemà. Que exigents ens tornem amb
l'edat! O no són els anys?
