lectures d'estiu (casual i amb enigma)

Per raons que seria llarg d’explicar, sempre m’ha interessat la literatura cubana, també la d’abans de la revolució. A través de la C. i de Paco Camarasa vaig arribar a Adiós, Hemingway, de Leonardo Padura, una novel·la que es pot considerar dintre del gènere negre (podeu llegir aquí un interessant article sobre el gènere negre a l’illa i la promoció que li dóna el règim castrista). La novel·la, la darrera de la sèrie, la protagonitza l’ara expolicia Mario Conde (res a veure amb el nostre banquer) que s’enfronta a un cas d’assassinat comès molts anys abans. Deixant de banda els aspectes de la intriga criminal, que en el gènere negre sovint són secundaris, un dels elements a destacar és l’entrellaçat perfecte dels dos espais temporals: l’actual , en què el protagonista intenta trobar el culpable del crim, i el temps passat, el dels darrers anys de l’estada de Hemingway a Cuba, ja gran, amb dubtes professionals i existencials i sequera creativa. El lector passa d’un temps a l’altre de tal manera que li sembla que presenti passat es fonen, que el temps no té cap importància.

Leonardo Padura, mostra la seva relació d’amor-odi envers Hemingway –personatge i escriptor-, sempre des del seu alter ego, el detectiu Conde, i a través de d’una recreació de fets reals i imaginats que el lector necessàriament ha de trobar versemblants i estimulants. Interessants aproximacions a qui era Hemingway, als dubtes de l’escriptor, al procés de creació literària, a la funció de la literatura.

Per altra banda, Padura ens mostra la seva visió subjectiva de l’illa a finals dels 90. I una altra vegada observem aquesta relació d’amor-odi en què, malgrat tots els condicionats, acaba triomfant l’amor, amb una dosi inevitable de desencís, d’escepticisme matisat, de nostàlgia.

En fi, una novel·la recomanable, una agradable sorpresa.

Però com que a l’estiu els dies s’allarguen i alguns teniu més temps del que voldríeu, us proposo, a més de la lectura, un joc literari a partir d’un fragment de la novel·la. Abans deixeu-me dir que m’estimulen en aquest objectiu els jocs que presenten Tibau al seu bloc, i que premia amb dos dies a Cornudella de Montsant, i Matgala, amb proposicions més matemàtiques.

Anem al cas, la pregunta és: a quin escriptor, que hauria de figurar en els punts suspensius, fa referència Hemingway en aquest fragment?:

Un par de días antes había comenzado a hojear aquella novela absurda y disparatada del tal ... que, como único mérito en su vida, tenia el de haber regresado medio loco de la campaña de Francia, donde estuvo como sargento de infantería. La novela contaba las peripecias de un joven malhablado e impertinente, decidido a escapar de su casa, el cual, como un personaje de Twain pero colocado en una moderna ciudad del norte, empieza a descubrir el mundo desde su torcida perspectiva de desquiciado. La historia era más que previsible, desprovista de la epicidad y la grandeza que él reclamaba para la literatura, y sólo seguía leyendo en busca de las misteriosas claves que habían convertido aquel libro absurdo en un éxito de ventas y a su autor en la nueva revelación de la narrativa de su país. Estamos jodidos, se volvió a decir, aunque sin mucha pasión.

Leonardo Padura. Adiós, Hemingway. Tusquets Editores, 2006.

Si no voleu pensar gaire, en el fins ara darrer post de “més llibres, més lliures”, trobareu la solució. Sento que no us pugui donar cap altre premi més que el de la pròpia satisfacció.

P. S. Curiós, mentre ahir s'il·luminava espectacularment la Sagrada Família, els del Palau Robert van suspendre l'actuació musical per no fer despesa innecessària de llum.