Suposo que és normal que els
comentaristes polítics del país vagin una mica de bòlid amb els
darrers esdeveniments i que, tret dels més monolítics, els altres
juguin a endevinar. Ha de ser difícil, si no impossible, no
participar del caos de declaracions, contradeclaracions, aliances i
trencaments dels partits polítics, de les associacions que no són
partits però fan política, etc. Tot s'encomana.
M'admira que pràcticament tothom parli encara de dretes i esquerres, que són dos termes que en el sentit primitiu més aviat han quedat obsolets, per molt que encara hi hagi qui se'ls atribueix o els atribueix als altres. Esclar que és més fàcil continuar amb velles denominacions per a noves formes que imaginar mots nous per a conceptes i situacions noves.
També m'admira que encara es faci servir el terme burgesia, obsolet i limitador en la societat actual. De la mateixa manera que ja només els historiadors fan servir la paraula menestral, la burgesia, tal com es coneixia, ja hauria de quedar únicament per als llibres d'història.
Curiós que cap partit polític es plantegi seriosament -vull dir amb terminis concrets- canviar les regles de joc dels partits polítics, que entenc que és el primer que hauria de fer tot partit polític (perdó per les repeticions), sobretot els qui diuen -com se n'omplen la boca!- que representen la voluntat popular, una nova forma d'entendre la democràcia. Llistes obertes, mandats limitats en el temps, etc., serien els requisits bàsics per començar, elementals. Esclar que jo, que estic per la dissolució dels partits polítics tal com funcionen, no sóc ningú per aconsellar res.
Ben pensat, jo també sóc obsolet; per exemple, no vaig entendre q ue la Forcadell demanés eleccions en un termini màxim de ters mesos. Se suposa que a més del seu propi full de ruta l'ANC marca el full de ruta del govern? També és veritat que el full de ruta a mig termini de l'ANC el coneixem i el del govern no el coneix el propi govern, o potser és secret, que ara és primordial no mostrar les cartes als enemics.
Sobre el 9-N, no sé què dir. Ei, jo aniré a votar -amb alegria!-, i farem una festa com la de les darreres diades. I què? Ens anirem entretenint mentre arriben unes altres eleccions que serviran per formar un nou govern que actualitzarà velles propostes o ens en farà de noves. Abrevio, em salto unes quantes passes. El nou govern proclama -parlar no costa gaire- el Nou Estat Català. Ja està dit. I després, què?
Rellegeixo tot el que he escrit a raig i veig que dec ser un dels pocs catalans que, políticament i socialment parlant, entén ben poca cosa, i que més valdria que no em dediqués a omplir espai sobre aquests temes, encara menys quan són simbòlics.
