Rere la reixa del mausoleu, a
l'esquerra, es pot llegir això -esborro els topònims perquè no em correspon a mi fer-ne publicitat:
Pensava que a Catalunya havien
desaparegut de la vista aquestes inscripcions, però es veu que no és
així i suposo que en deuen quedar de semblants repartides per la
geografia, sobretot en llocs de poc pas. Dedueixo que la pervivència
d'aquest text no molesta gaire els visitants del lloc, sinó ja
n'hauríem sentit parlar; encara deu molestar menys els ocupants
permanents del petit cementiri, que viuen una pau duradora i
indestructible, aliens a qualsevol història mundana del passat, del
present o del futur: ja s'ho faran els vius.
Jo no tinc interès a immiscir-me en assumptes que toquen de més prop a d'altres, però em disgusten les imprecisions. Enemics de Déu? Tothom sap que els ens de naturalesa divina no poden tenir enemics de naturalesa humana; creure el contrari, encara que sigui setmana santa, és un pecat d'orgull. Enemics de la Pàtria? Em sembla que molts altres en dirien defensors de la Pàtria i recordarien la barbàrie de tants patriotes dels dos bàndols... I em sembla que encara continuaria amb algunes correccions, benaurances incloses. En definitiva, crec que jo només deixaria la placa de la dreta amb els noms dels 18 morts; l'altra no la destruiria, li buscaria el lloc apropiat en un museu, perquè la història ha de basar-se en els seus documents i en persones que la sàpiguen interpretar. Difícil, ho sé, en una època que tots som savis i, en aquests temes, qui no s'escandalitza ho fa veure.
Per cert, no hi ha costum d'incloure en
els epitafis les causes de la mort, sembla que no es considera gaire
important si el difunt va ser anorreat per un atac de cor o
atropellat per un automòbil, el resultat és invariable. Ah, però
si la mort és per la pàtria... !
