El que succeeix és que els del
Madrid...
Dit, també, per un periodista esportiu.D'un temps ençà que tinc la sensació que el verb succeir s'ha convertit, en una de les seues accepcions, en un mot comodí que ha eclipsat els seus sinònims. Radios i televisions, periòdics, professionals i aficionats... Ja passen poques coses, encara són més escasses les que ocorren, pràcticament res no s'esdevé, tot succeeix. Un verb que gairebé només tenia en català presència literària o escrita sense pretensions -o amb pretensions- ara ens inunda les orelles des de les boques dels qui marquen tendències...
M'aturo, perquè sento algú que em crida:
-Succeeix, tiu! No ens ratllis!
Sóc pàcific i, abans de callar, xiuxiuejo:
-Passa res, col·lega.
