La connexió amb les realitats i les fantasies, més enllà de les familiars i les locals, i encara, han estat escasses durant aquests dies. Quants esdeveniments importants em dec haver perdut que mai no recuperaré!
A través de la ràdio del cotxe escolto uns tertulians que parlen de Messi (més tard sabré que li han concedit, tal com es preveia, la pilota d'or per quarta vegada consecutiva). En un moment determinat, un dels participants esmenta el tancament imminent de la llibreria Catalònia; un altre parla de la mala gestió de la llibreria sense donar detalls, diu que es preveu que el seu lloc l'ocupi un establiment de menjar ràpid; tornen a Messi. Tot són presses, impaciència.
No en sé res de la gestió de la Catalònia, però sé que són temps difícils per a les llibreries, i em sap especialment greu el tancament d'una de les llibreries que més he freqüentat des que vaig arribar a Barcelona. Quina altra en queda de les grans dels meus primers anys aquí?
Al vespre m'aturo una estona a la porta de la llibreria. Llegeixo la nota de comiat, les explicacions. A l'interior, un càmera de televisió deu haver acabat d'enregistrar un petit reportatge. Som set o vuit persones. Ja no es pot pujar al pis superior. Al fons, als prestatges de poesia, assaig literaris, etc. gairebé no queden llibres, els tenen en pilons sobre el terra de davant. En sortir, m'aturo un moment a expressar el meu condol -qualsevol manifestació de solidaritat ja és inútil- a Miquel Colomer. A final de mes la seva aventura i la de la Catalònia ja serà història.
Torno cap a casa pensant que he perdut una de les meues cases.
