Parlant de béns materials i
immaterials, em deia una amiga, referint-se als seus fills que ja fa
uns anys que han deixat enrere l'adolescència, que està contenta
perquè creu que els deixa un llegat que ningú els podrà prendre i
que portaran allà on vagin, i s'assenyalava el cap Segurament també
s'hagués pogut tocar el cor). Jo, només per fer-li una mica la
contra i poc convençut, li deia que sí, que es podia sentir
satisfeta, però que els coneixements, el rigor intel·lectual, els
valors morals, etc. són una mica tristos si s'han de tirar endavant
entre algun tipus de penúria material, que fins i tot tot el que
sembla ben afermat en el cap pot trontollar si les condicions
materials són adverses. Ella m'escoltava i no deia res, somreia,
sabia que tenia raó i no li semblava que tingués gaire interès
continuar aquell tema de conversa.
En els temps que corrent, el convenciment de la meua amiga, sòlidament arrelat al cap dels anys, em semblava admirable i la meua contra -relativa- d'una frivolitat mesquina, també d'acord amb els temps.
