Sí als graus de tres anys,
pràcticament un ensenyament obligatori, que el que cal és arribar
al més aviat possible als postgraus i als màsters i fer-los ben llaaaaargs. Diuen els
rectors de les universitats catalanes que ells no començaran a
aplicar el sistema, de bondats tan contrastades en altres països
modèlics fins al curs 2016-2017. Quin desafiament!
Sobtadament recordo una informació en un telenotícies que feia una comparativa dels diners que costa la universitat als alumnes, o als pares, a diversos països. Comparava Catalunya amb França, Alemanya, etc. El preu català estava força per sobre; excepte dels països anglosaxons que, per altra banda, tenen recursos per facilitar els estudis als qui en tenen ganes. De tota manera, no vaig entendre per què la comparativa no incloïa les universitats espanyoles. Quant costa estudiar la mateixa carrera que a Barcelona o Vic a Sevilla, Salamanca, Saragossa, Alcalà...? Aquest, de moment, seria un debat interessant, encara que, com sempre, no en trauríem l'aigua clara.
Sí a la proposta d'obligatorietat de les matèries de plàstica i música a l'ensenyament primari i secundari, que a la resta de l'estat seran optatives. Encara no ho he llegit, però estic segur que, com a mínim, tindran tantes hores com les matemàtiques i l'anglès.
