Avui, en comprar un conjunt de dos unitats petites de bonítol baix en sal –pes escorregut, 50 grams- m’he trobat amb l’agradable sorpresa que l’etiquetatge en lletres més grans és en català, després apareixen, petites, en castellà i, menys, l’anglès. En fi, un producte gallec que formarà part de la llista negra en la pròxima crida a boicotejar els productes catalans.
De tota manera, el que m’ha cridat més l’atenció és que aquest bonítol, segons l’etiqueta, no es presenta en llaunes sinó en LLANDES. Ostres, he pensat, el termcat ja ha precisat el terme per designar les llaunes de conserves rodones i jo in albis. Menos mal que m’hi he fixat i que si algú em pregunta: saps com es diuen les conserves que van en..., tindré la resposta a punt i em permetré un somriure sorneguer. És clar que també pot ser que no hagi intervingut el termcat i sigui un neologisme –bé per ells!- de la pròpia empresa, als quals, segons sembla, i de moment, el negoci els va rodó. I és que de vegades hem de pensar que els empresaris, sobretot als pròspers, també tenen sentit de l’humor.
Res, que sigui Massó -preferentment- o sigui qualsevol altra marca, jo a partir d’ara demanaré llandes. S’ha acabat el domini de les vulgars llaunes que si et descuides es rovellen.
(La fel·lació d’avui –com m’agrada la ela geminada!- ha estat possible gràcies al suggeriment d’A. L. a partir de la lectura feta al Club de la bohèmia. Gràcies als dos.)
